PRACTIQUEM MEMÒRIA

Aquests dies només es parla del tema de la consulta, la immediatesa es confon amb la urgència. Sembla que el món sencer estigui pendent del que pugui dir o fer una difosa nació catalana. Treballadors i treballadores catalanes cal estar ben preparades, no caure en els paranys que ens presenti l’eufòria per això es bo que fem memòria, practiquem-la.

En els moments més durs de la crisi els nostres amics i veïnes han estat empesos per la banca balcó avall, sense pietat; hi ha hagut moltíssims “suïcidis” silenciats. Però en Mas, a l’estil de “la Roja” espanyola, ens ha fet sortir al carrer per donar-nos la mà, a manifestar-nos al costat de les burgesies catalanes, demanant que ens organitzin una consulta; mesos i mesos de tonteria mediàtica, d’opi alienant per amortir precisament la lluita de classes. La iniciativa és de la mitjana i petita burgesies catalanes i catalanistes, representades políticament per CiU i ERC, i han estat capaces de seduir les classes mitjanes, i fins i tot la classe obrera, a través d’organitzacions pantalla com ANC o Òmnium Cultural. Continua llegint

Anuncis

Quan el mal ve d’Almansa

Amb aquesta dita popular es referia i es refereix el poble Valencià a totes les penes i ferides que deixà en l’imaginari popular la batalla d’Almansa, enfrontament entre les tropes Felipistes franceses i les tropes austríaques de Carles VI que es dugué a terme el 25 d’Abril de 1707. No va ser només la derrota sinó allò que aquesta significà la que ha fet que aquesta dita s’hagi transmès de generació en generació fins a l’actualitat.

La primera conseqüència directa va ser la caiguda de gairebé la totalitat del país Valencià i el baix Aragó sota el comandament de Felip V i el seu règim imperial absolutista, significant la primera intervenció de les tropes espanyoles sobre territoris de parla catalana al llarg de la Guerra de Successió (1701-1716) amb la conseqüent repressió política i cultural sobre la població. La segona conseqüència fou la imposició d’una monarquia absolutista (la de l’Arxiduc Carles no era molt més “democràtica que diguem..), però sí que marca l’establiment borbònic arreu del territori annexionat com a nova forma política que a sobreviscut fins als nostres dies, ara en forma de monarquia parlamentaria fixada per un dictador. Continua llegint