LA CIUTAT DE REUS, REFERENT EN L’OCI NOCTURN?

Ens trobem a l’any 2014, sis anys després de l’esclat de la crisi sistèmica del capitalisme, i justament quan s’està fent més evident com les classes dominants estan carregant el pes d’aquesta crisi a les espatlles de la classe treballadora.
Davant d’això, el jovent no som cap excepció a l’hora de rebre els efectes de l’aplicació de les mesures neoliberals, les conseqüències de les quals són ja molt evidents: més del 50% d’atur juvenil, contractes precaris i de misèria, augment de les taxes universitàries…
Molts i moltes ens preguntem com és que el jovent, que en front d’aquesta ofensiva de les classes dominants ja no hi tenim res a perdre, no ens aixequem per parar-los els peus. Davant d’aquesta pregunta, tenim l’obligació d’analitzar la situació de la joventut envers la política, i més concretament la política rupturista.
Si observem més enllà del nostre ambient estrictament militant, ens trobem amb una desafecció completa per la política i una gran desconfiança per qualsevol projecte que aposti per un canvi social. Es fa més que evident l’impacte de la ideologia burgesa en el si de la joventut i les dificultats per acceptar alternatives que no vinguin imposades pels mitjans del sistema.
La ciutat de Reus n’és un exemple. Continua llegint

Alternativisme i jovent

Aquest article va dirigit a aquelles persones joves que formen part dels moviments socials, polítics i/o artístics i que estan interessats/es en la idea de construir alguna cosa millor per aquest petit món.

A partir d’aquesta premissa vull mostrar la meva visió sobre certs aspectes dels quals penso que és necessària una reflexió col·lectiva amb l’objectiu de fer més efectiva la seva lluita. Aquest article no persegueix cap ànim d’adoctrinament o clonació col·lectiva, sinó el més humil dels desitjos d’articular un moviment fort, i per tant, la necessitat estratègica i moral d’actuar en conseqüència vers aquests aspectes.

Aquesta reflexió no vol menystenir les persones que no formen part d’aquests àmbits, ja que s’han de tenir en compte les múltiples formes de combat o resistència a partir de les quals el jovent pot demostrar la seva inconformitat.

Sobre aquest tema, sí que vull expressar una inquietud vers aquest gran ventall de fórmules, lluites i teories que existeixen en l’actualitat i que tracten d’analitzar el món i el moment en que vivim. Posteriorment al maig del 68, les teories metafísiques varen desenvolupar un canvi de paradigma i sorgiren els posicionaments “post”1, teories que desmantellen el subjecte, transformant-lo en un ventall de multiplicitats que en la seva última conseqüència, donen la legitimitat per a que els ideòlegs liberals puguin cridar als quatre vents que la història s’ha acabat, a propòsit de F. Fukuyama (1992), i que no els caigui la cara de vergonya, o si més no, puguin dormir tranquils/es. Continua llegint