Entrevista a Jordi Salvador, Secretario General de UGT de las comarcas de Tarragona

Resultó ser un encuentro de hora y media, que por cuestión de espacio sólo editamos las partes consideradas por nosotros de interés para el lector. Advertidos de los límites de lo publicado, los interesados en escuchar la entrevista completa, pueden encontrarla en el siguiente link:

Audio entrevista a Jordi Salvador

Jordi tiene 50 años, una hija y ocupa su cargo desde mayo de 2008. Una copa de agua fresca fue su frugal ofrecimiento aceptado por mí apenas ingresamos en su oficina sobriamente amueblada que el sol matinal filtrado por el ventanal sobre la Rambla Nova, ilumina. Son las 11 de la mañana del jueves 27 de agosto. Continua llegint

Entrevista escrita a Laia Estrada: militant de la CUP de Tarragona.

  • P. ¿Cómo militante de un espacio del campo popular que importancia le asignas a la participación en los procesos electorales en una democracia burguesa. Que ventajas y límites le confieres a la actividad institucional?
  • R. Quan pertanys a un moviment vertebrat i coordinat, la importància que cal atorgar al front institucional ha de ser la mateixa que li assignes a la participació a la resta de fronts del moviment (juvenil, sindical, feminista,…). No se li pot atorgar major importància que a la resta, però també seria un error obviar la que té.
    Els avantatges estan clars: l’activitat institucional és un altaveu per a l’esquerra independentista i per a l’esquerra anticapitalista.
    Et permet fer arribar el teu missatge, com a moviment, a molta més gent. Això és així perquè, malauradament, dins de la invisibilització a la que ens tenen acostumades els mitjans de comunicació, se li atorga molt més protagonisme a un partit polític que a una organització política que es manté fora de l’àmbit institucional.
    Les limitacions són moltes. Des d’un punt de vista municipalista, que és la veritable essència de les CUP, l’activitat institucional no servirà per a una transformació real fins que el carrer bulli, estigui organitzat i ho exigeixi. És a dir, ara per ara, amb les pròpies limitacions de l’administració municipal, des dels Ajuntaments poca cosa es pot fer més enllà d’impulsar algunes mocions que puguin millorar una miqueta el dia a dia de la gent i obrir debats que són tabú a les institucions. Per a impulsar accions veritablement transformadores com són fórmules de participació ciutadanes que serveixin perquè la població prengui decisions vinculants i amb regularitat, una gestió dels pressupostos que posi l’accent en les necessitats de les persones, el no pagament del deute, etc. Per prendre aquest tipus de decisions que sí que són determinants, et cal una majoria als consistoris, i perquè una candidatura com la CUP tingui aquesta majoria, el moviment ha d’esdevenir hegemònic i la unitat popular ha de ser una realitat que faci tremolar els ciments neoliberals. Per tant, la lluita es guanya al carrer, i la guanyen els sindicats combatius, les assemblees feministes, de joves, d’estudiants,… i el carrer, de manera organitzada, irromp a les institucions i se les fa seva seva. Només així és possible garantir que la burocràcia institucional no esmicoli el projecte revolucionari.
    Ara per ara, la CUP és un mitjà més, necessari, tan imprescindible com la resta d’organitzacions, però en cap cas determinant. Continua llegint