No en el seu nom (ni en el meu)

Es el alba la crisis de la noche. 
Pero en su fría, débil luz,
debe quemar aún carbones críticos
para encender la gran llama del día.

Así en la historia,
en la madeja-edad de las creencias:
sumando voz a voz
hasta desamarrar el gran torrente en llamas.

Gloria, pues, a la pequeña llamita,
a la primera lámpara.

Fragment del poema”Los Comienzos”, inclòs en el llibre “Un Libro rojo para Lenin”

Com a membre fundador de Tinta Invisible, més tard anomenada Tinta Profana, militant actiu d’aquesta fins a mitjans de 2014 i també membre i militant de la revista Espineta amb Caragolins fins a l’actualitat, veig la necessitat i l’obligació política i moral de manifestar el meu punt de vista sobre el fals conflicte en el qual es troba avui Tinta Profana.

Sense voler donar un punt de vista històric doncs comprenc que la meva no residencia a la ciutat des del Gener de 2015 pot portar a distorsions de la realitat ni com a veu autoritzada, sí que considero necessari analitzar molt críticament els últims episodis viscuts com a militant que em considero del projecte històric de la cooperativa.

Analitzar el conflicte com una discussió entre dues tendències iguals i homogènies és erroni. El projecte de T.P. té un rerefons polític, com així s’explicita en la resposta d’alguns membres de la cooperativa a la proposta de reunió “imparcial”, (animo a qui vagi opinant i compartint postures que llegeixi o rellegeixi aquest document. Perillós és que moltes persones que es defineixen com a crítiques hagin donat suport a la proposta sense ni tan sols haver tingut la decència d’escoltar l’altre versió de la història) però les acusacions de segrest i les difamacions que es porten bolcant sobre els membres i el projecte de una part de T.P i de l’entorn polític de Amigxs del Che són falses i fastigoses. Entre moltes altres coses, perquè sense la seva implicació militant i econòmica (que des d’una lectura de la totalitat és el mateix) ha estat clau en el creixement, desenvolupament i supervivència de la impremta, sobretot després de la mort del Xupi i de la falta total d’implicació en el projecte per part d’aquells que ara se’n declaren il·lustres creadors, qüestió que no nego.

Les úniques persones que han trencat els acords han estat aquelles que no han complert amb el pacte escrit i firmat per tots els membres de la cooperativa en una de les reunions per a la solució del conflicte1, on assumeixen tots els deutes expressats al document.

No entraré a valorar el projecte polític o personal que hi havia darrere de la voluntat de traslladar en un futur pròxim o llunyà les màquines a un altre local, com tampoc la viabilitat d’aquest. El que sí faré es reivindicar la necessitat de crear organització i projecte polític per a que una cooperativa de impremta sigui veritablement una eina per a la revolució i no quedi com a simple projecte cooperatiu de cara a la galeria. Més que conegudes són les limitacions d’aquells projectes que es queden en el treball cooperatiu i no eleven a un pla polític de confrontació a les lleis del mercat la seva tasca (Mondragon, Eroski, etc). Preocupant és que aquells que es diuen revolucionaris hagin donat l’esquena a les que des de l’honestedat i la pràctica han demostrat ser militants compromesos, creadors de diversos espais de formació, un espai al barri, etc. Aquest fet toca de ple al conjunt d’organitzacions anticapitalistes de la ciutat, en un fet que sí expressa l’encara necessària tasca de construir una nova subjectivitat militant i solidaria entre aquells que portem un món nou als nostres cors, tot i les diferències polítiques que es puguin tenir. En aquest cas i com en la majoria, el silenci també és un posicionament.

Fer pagar les conseqüències de la falta de previsió i ambicions d’alguns al projecte del CSA El Cargol i a les membres sortints de T.P que han posat moltíssimes hores i diners pel seu desenvolupament tècnic com pel pagament de gran part dels deutes que tenia el projecte en el moment en que hi varen entrar és una irresponsabilitat, com també atacar el seu projecte amb totes les difamacions creades. Les dinàmiques petit burgeses de la política com a divertiment, exposició pública i activitat extra escolar acostumen a anar lligades amb aquest tipus d’accions tant inacceptables. Aquesta campanya de difamacions i mentides que ha arribat fins a la “noticia” apareguda a la Directa no només té l’objectiu polític d’atacar la tasca i línia d’intervenció amb la que treballa Amigxs del Che y el CSA El Cargol sinó també ha pres un caire policíac d’assenyalament públic i persecució, que més aprop està del sensacionalisme i de fer la feina a les estructures repressives de l’estat que a ser una noticia de periodisme crític. (Amb tot el respecte i admiració a la feina feta per els companys i companyes de la directa en el seu projecte).

En cap moment ha existit la voluntat de segrestar res, i mostra d’això es que des del mateix moment en que va esclatar el conflicte es van deixar d’utilitzar les màquines i el grup ha comprat una nova màquina amb un preu superior al de 5.000 euros. Curiós cas de segrest aquest. Les constants mentides expressades i repetides per al grup denunciant demostren una vegada més la incapacitat de reconèixer l’error de firmar unes condicions que més tard s’han vist incapacitats d’assumir.

Entenc que existeixin moltes persones que vulguin que el projecte de Tinta Profana segueixi, i que hagin intervingut en aquest procés de resolució des d’una veritable voluntat de diàleg i sense partidismes. Tot el moviment anticapitalista de Tarragona en sortirà reforçat si compte amb aquest projecte, però nomes si aquest està mogut per interessos estrictament polítics i no perdem el temps en criticar els diversos projectes que sorgeixen des d’altres organitzacions. Les acusacions, les mentides i les formes en que s’han dut a terme han tirat per la finestra tota possibilitat de resolució que no sigui el pagament dels diners que es deuen. El recel de molts militants a tot projecte que no controlin denota infantilisme i una falta de pràctica en la construcció de fronts més amplis, tant necessaris per encarar les lluites futures.

Amb el gran esforç que m’exigeix escriure aquestes paraules en un tema on estan involucrades persones a les que estimo profundament esperant que ni la distància ni les divergències de projectes faci canviar-ho, amb la sincera voluntat d’aportar una reflexió per a que les parts compleixin els acords firmats per a una sortida justa a la situació, apostant sempre a la construcció solidaria de projectes i organitzacions polítiques que posin l’èmfasi en l’apoderament de la classe treballadora i la lluita per el socialisme.

Marc Olivé,

13/7/2016.

1 Per les proves, remetre’s al correu mencionat anteriorment.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s