El Cas INNOVA posa en evidència el fracàs del model neoliberal

Un diari regional titulava fa unes setmanes que la “provincia” de Tarragona ja compte amb 77 imputats i imputades per casos de presumpta corrupció. La majoria d’aquestes formen part del que s’ha anomenat com a “Cas INNOVA” o de les seves diferents ramificacions.

Per molt que si esforcin alguns mitjans de comunicació i algunes “vaques sagrades” (o cacics!) de la política institucional de les nostres comarques, el Cas INNOVA posa en evidència dues qüestions: per una banda, el fracàs de la implantació del model neoliberal en la política municipal i territorial, i per altra, l’abast territorial, nacional i internacional d’una presumpta xarxa de polítics i càrrecs directius d’institucions i empreses públiques, que es dedicaven –i dediquen-, a embutxacar-se els diners de tots i totes.

Tot i que la instrucció del Cas INNOVA només ha fet que començar, el que s’ha posat de manifest és el que l’esquerra independentista de Reus ja portava anys denunciant: tota l’estructura d’INNOVA ha servit per escapolir-se del control públic per poder crear un entramat empresarial que permetés actuar lliurament a un grup de polítics i càrrecs directius, que en el nom de l’eficiència i l’eficàcia, s’han dedicat a privatitzar la gestió dels serveis públics per a espoliar els recursos públics.

Quan l’anterior govern municipal de Reus format pel PSC, ERC i ICV parlaven de la Nova Gestió Pública, tot argumentant que era la única forma de garantir la titularitat pública dels serveis públics municipals, en realitat estaven preparant el desmantellament de l’Ajuntament deixant-la a mans d’un “professional de la gestió”, altrament conegut com a Josep Prat.

Aquest “professional” es dedicà a anar externalitzant progressivament departaments sencers l’Ajuntament. Els resultats a curt termini foren quasi miraculosos: el pressupost municipal es deslliurà del jou del pressupost de l’Hospital; des de Reus s’aconseguí crear un hòlding sanitari i sociosanitari d’empreses que dominà el territori que va des del Francolí fins al Sénia; l’Ajuntament pogué realitzar inversions sense haver de dependre de que la Generalitat o un altre organisme posés els diners d’avançat… tot un castell de cartes construït a base de crèdit, que amb l’esclat de la crisi ha provocat que l’Ajuntament de Reus sigui un dels més endeutats de l’Estat espanyol. I, que a punt d’entrar al 2015, l’Ajuntament es trobi en una situació –que si no compte amb l’interès del BBVA- pot entrar en fallida tècnica.

I, com aconseguí Josep Prat creà aquesta gran estructura? Doncs, seguint a ralla la recepta neoliberal: precarietat laboral (no sols els treballadors i treballadores no són públiques, sinó que el grau de temporalitat dels contractes és escandalós!); atorgant contractes des de l’ICS (que ell mateix presidia) i del CATSalut a les empreses sanitàries d’INNOVA (que ell mateix dirigia); saltant-se la llei de contractació, per tal de pressionar directament als proveïdors mitjançant una central de compres per treure preus més barats, i alhora, obtenir favors personals; utilitzant la seva influència com a president de l’ICS i amic d’alguns consellers i conselleres… i sobretot, gràcies al consens de tots els partits de l’Ajuntament (PSC, CiU, PP, ERC i ICV) entorn a la seva figura.

I, com que aquesta revist no va adreçada especialment als reusencs i reusenques, no seguirem més en aquesta qüestió. El “gran èxit” del model neoliberal a la ciutat (i a la resta de municipis i comarques on té presència el hòlding) queda més que en entredit. El discurs de finals dels 80, important del Regne Unit de Tatcher, de la gestió pública com a empresa privada ha portat aquests grans resultats a la pràctica. Segurament, algun il·lús neoliberal dirà que això és culpa de Prat, o dels polítics que legalment n’estaven per sobre, però l’escala que està prenent el Cas INNOVA, més aviat apunta a una problemàtica de model i de sistema.

Si una característica té el procés judicial d’INNOVA és la seva gran complexitat. Complexitat derivada de l’ampli ventall d’operacions irregulars i il·legals que s’estan instruint (motiu pel qual s’ha dividit DE MOMENT en quasi una desena de peces separades), així com també pel seu abast territorial. El propi escrit presentat a fiscalia per la CUP i el procés d’investigació i instrucció apunta cap a les “altes esferes” i cap a la oligarquia de les comarques properes.

Precisament, la singularitat i importància del Cas INNOVA en aquests moments, rau en si aquest procés judicial esdevindrà la porta per evidenciar a escala territorial el que ja s’ha constatat a Reus, o si per contra, el fet que aquest procés vagi més enllà del terme municipal de Reus, serà el que provocarà que les oligarquies barcelonines el facin fracassar.

El que està clar ja en aquests moments, és que la volada que pot prendre aquest cas en els propers anys (això se pot allargar forces anys) pot convertir el Cas INNOVA en un cas sense precedents en la nostra història recent, per la magnitud d’aquest i les seves ramificacions i derivacions.

Només, llegint els expedient de les dues peces que ara mateix s’han fet públiques als jutjats de Reus, podem constatar que la ficció sempre supera la realitat: operacions a escala internacional, tràfic d’influències, pagaments de sota mà, finançament il·legal de partits polítics… hi ha feina per anys.

Xavi Milian

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s