La mala educació

Reflexions sobre la conferencia que va donar el Enric Queralta Catà el 25 d’abril a la CGT en el marc de las IV Jornades d’Educació “Escola pública i emancipadora… Sí que es pot!”.

«L’Escola Moderna pretén combatre quants prejudicis dificultin l’emancipació total de l’individu, i per a això adopta el racionalisme humanitari, que consisteix a inculcar a la infància l’afany de conèixer l’origen de totes les injustícies socials perquè, amb el seu coneixement,puguin després combatre-les i oposar-se a elles.»Francisco Ferrer i Guàrdia, 1906 des de la presó.

A tots els mestres realment compromesos, que consideren que la seva funció és l’educació d’homes i dones lliures. A tots els que en el seu temps d’oci estudien i es formen perquè volen no només ensenyar, sino aprendre a ensenyar bé. A tots vosaltres, només una pregunta: Es pot ensenyar a pensar críticament sense ser crítics amb la institució escolar?

L’escola no és ni serà mai neutra. És una institució terriblement contradictòria perquè dóna o pot donar eines d’emancipació mentre forma obrers submisos i obedients, treballadors muts i cecs davant les injustícies, aïllats dels seus companys i paralitzats per la por. El vulguem veure o no, puguem trobar en ella espais de llibertat, l’escola és i seguirà sent (si no ho remeiem) un instrument de l’estat i del sistema capitalista per a la seva pròpia reproducció.

No ens confonguem, això no vol dir que no hàgim de defensar l’escola,pública i de qualitat. Especialment en aquest moment d’atac atots els nostres drets més bàsics és la nostra lluita i la nostra bandera defensar l’accés a l’educació. Però no podem salvar a l’escola sense criticar-la, ni podrem fer gran cosa sense sortir-nos del marc,conscientment estret, que imposa l’escola. L’escola no està suspesa en el buit, sinó que sofreix els vaivens de la situació econòmica i social que vivim.

Què fareu, com mestres i com a comunitat educativa, quan els vostres alumnes arribin amb gana a l’escola? Què fareu quan estiguin pendentsd’una ordre de desnonament que els deixi al carrer? Què fareu quan es comencin a crear grupets feixistes que estomaquin atot el que sigui diferent? Hem de començar a fer-nos aquestes reflexions perquè aquests casos seran cada vegada més freqüents i brutals.

Les respostes a aquestes preguntes s’hauran de buscar col•lectivament. Però potser aquestes dues ens poden facilitar la cerca de respostes. D’una banda,cal assumir que per canviar radicalment l’escola perquè sigui un lloc d’emancipació serà necessari fer fallida moltes lleis. No podem limitar-nos a actuar en el marc que estableix la llei, per bona que aquesta sigui o ens la vulguin vendre. Cap llei ens va a donar les respostes que busquem no per formar, ni per instruir sinó per educar homes idones veritablement lliures. No hi ha llei que ensenyi la desobediència del a llei.

D’altra banda, no podrem canviar la realitat a l’aula mentre roman intacta la injustícia fora. L’escola com la comunitat educativa que l’habita reprodueix les opressions contra les quals hem de lluitar com un tot: haurem de filar la nostra lluita a altres lluites. Necessitem de l’experiència i el suport d’altres que també estan lluitant en tot tipus d’organitzacions com ells de la nostra experiència i suport. Només enfortits gràcies als nostres companys de viatge ens podrem embarcar en un procés d’aprenentatge i suport mutu per poder finalment educar, educant-nos; transformar, transformant-nos i canviar-ho tot, en la lluita.

J. Díaz.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s