El desmantellament de la sanitat pública, envers el Servei Català de Salut.

Model sanitari català

Es tracta d’un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d’entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de l’Església) històricament dedicades a l’atenció de la salut. ( Definició institucional)

Un model d’excel·lència ( Segons el Departament de Salut)

El nostre model sanitari es va concretar el 1990 en la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que va crear el Servei Català de la Salut i va consolidar un sistema sanitari mixt, propi del país, amb l’extensió del model a totes les línies de productes sanitaris i sociosanitaris. (Moment que el sintema te dos portes, per una entren els diners i per l’altre surten en molta alegria,és dupliquen els serveis administratius i és contracta als amics, tot el personal és laboral contractat i en sous mes als al resta del D.S.)

Governança.

El Departament de Salut és el responsable de les politiques sanitàries, del finançament del sistema la planificació i resultats en salut.

El Servei Català de la Salut és el responsable de garantir la cobertura universal i pública de les prestacions sanitàries a través de l’assignació de recursos.

La situació sanitària a Catalunya en aquets moments és la de uns responsables els quals hem de conèixer en nom i cognoms, las persones que administren els diners públic i com ho estan fent, estan com referents de tota la situació de la gravetat sanitària i social, que comporta a la ciutadania i als treballadors del conjunt del nostre Sistema Públic de Salut .

En primer lloc i màxim responsable de tot el que s’està fent és el nostra president de govern, Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, seguit per el conseller de salut, Il·lustríssim Sr. Boy Ruiz i Garcia, certament no són decisions personals las que prenen aquets responsables si no decisions consensuades en el Consell Executiu de l’Equip de Govern, on participen els Consellers i el President, dient la seva al cap davant la Conselleria de Economia i Finances repartint i elaborant els “Pressupostos Generals de la Generalitat” sota criteris de necessitats compromeses ideològics i de partit.

Els Srs. Artur Mass i Boy Ruiz, no són treballadors de l’àrea pública són politics i és per això que no poden estimar l’Administració Pública, per que la desconeixen, trobant-se incapacitats per prendre decisions que no siguin politiques, per que no se’ls coneix que hagin treballat mai en ella, ni que tinguin una plaça guanyada per oposició com mostra de garantia professional i nivell de formació per treballar a la Administració Pública en la suficient responsabilitat i moralitat per defendre-la si cal , aquetes dugués persones sempre han estat al costat de la patronal un en la Textil ( Tipel) i l’altre en la sanitària ( Consorci Hospitalari de Catalunya).

Al Dr. Boi Ruiz, també se li coneix aventures sanitàries i participació en la Fundació Argentina Santa Tecla. La fundació és constituïda juntament en el Dr. Jose Maria Adserà,2007-2010, per la gestió de la sanitat a la província de Salta (Argentina) aplicant la excel·lència de gestió dels dos directius i que van tindre que deixar el país a corre cuita i emportant-se varis milions de euros. ( Compensació de las Autoritats local per que marxessin) Els fan fora.

“La Xarxa Sanitaria Santa Tecla exporta su modelo de gestión a America del Sur” 30/07/2007.( Consulteu la publicació en Google)

Seguidament tenim al director del Servei Catala de la Salut, Dr. Josep Mª Pedrosa i Macias, responsable de l’administració dels 8,044,46 milions d’euros,pràcticament la totalitat dels presupostos del Departamet de Salut, és de 8.276,8 milions € per 2014.

L’Institut Català de la Salut ha deixat de ser entitat pròpia, en uns pressupostos independents del SCS com era fins fa poc, ara passa a dependre per el sistema de compra de serveis sanitaris del Servei Català de la Salut,en una assignació aquets any de 2.518,65 milions €, tot això significa que si ICS, en aquets diners don majoritàriament l’assistència sanitària al 80% de la població assignada de un total de 5.644.160 persones i manté una plantilla de treballadors de 38.444 total de plantilla ICS amb residents ( La plantilla ha disminuït de 2012 a 2013 un -3,4% un total de 1.338 treballadors).

La reflexió que ens porta l’exposició és dura y difícil d’entendre ja que si el SCS, parteix d’un pressupost :8.044,46 i trèiem l’assignació ICS de: 2.518,65 , queden 5.525,81, per compra de serveis sanitaris per l’assistència de l’aproximat 20% restant de la nostra població.

Aquets axioma ens porta a tindre la raó de que la medecina pública és mes rentable,mes fiable,mes segura i per mol que ens diguin que tots els serveis sanitaris pagats en diners públics son públics, no diuen la veritat, la realitat és que la sanitat privada i la sanitat pública. No són Iguals, són molt diferents.

Teodoro Mayayo Artal

TITULADO GH32 E.A.D.A.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s