Quan el mal ve d’Almansa

Amb aquesta dita popular es referia i es refereix el poble Valencià a totes les penes i ferides que deixà en l’imaginari popular la batalla d’Almansa, enfrontament entre les tropes Felipistes franceses i les tropes austríaques de Carles VI que es dugué a terme el 25 d’Abril de 1707. No va ser només la derrota sinó allò que aquesta significà la que ha fet que aquesta dita s’hagi transmès de generació en generació fins a l’actualitat.

La primera conseqüència directa va ser la caiguda de gairebé la totalitat del país Valencià i el baix Aragó sota el comandament de Felip V i el seu règim imperial absolutista, significant la primera intervenció de les tropes espanyoles sobre territoris de parla catalana al llarg de la Guerra de Successió (1701-1716) amb la conseqüent repressió política i cultural sobre la població. La segona conseqüència fou la imposició d’una monarquia absolutista (la de l’Arxiduc Carles no era molt més “democràtica que diguem..), però sí que marca l’establiment borbònic arreu del territori annexionat com a nova forma política que a sobreviscut fins als nostres dies, ara en forma de monarquia parlamentaria fixada per un dictador.

Amb l’efervescència política del debat sobiranista per el qual està passant avui en dia la comunitat autònoma de Catalunya, el marc geopolític d’aquest procés sembla relegat a un segon pla, com si el subjecte material d’aquest no fes falta ni posa’l en debat. Aquest fet no és ni molt menys fortuït, sinó que forma part del conjunt de debats i plantejaments que el procés a eliminat de l’agenda política, veient-se com aturadors del procés, en comptes d’engegar un veritable debat públic enriquidor en el qual debatre aquest i molts altres temes, com podrien ser el posicionament o no dins la UE, etc.

I un altre cop, això és així ja que aquest procés té al capdavant els màxims avaladors del sistema d’autonomies de l’estat Espanyol, és a dir, CIU com a participants de la redacció de la constitució espanyola i els craks d’ERC retirant dels seus estatuts la reclamació històrica de la llibertat dels Països Catalans (just en el moment en què tenen major representació en forma de diputats al parlament).

Un cop dit això, i sense voler entrar en el debat ja pesat sobre el procés sobiranista, m’agradaria fer la reflexió històrica de què la tant celebrada diada històrica de 1714 i la gran gesta nacional no sorgeix del no res, sinó que ni més ni menys ve precedida de set anys de resistència popular a l’enemic, que prové d’Almansa li pesi a qui li pesi, que el gran heroi Joan de Casanovas després de l’11 de Setembre va seguir vivint tranquil·lament a la seva casa pairal mentre al camp un tal Carrasclet seguia lluitant (justament contra un nou cos policial, els Mossos d’Esquadra), i que a València els “Maulets”, esclaus en àrab, també van seguir lluitant contra l’ordre imposat.

La realitat política dels Països Catalans pot ser més propera o llunyana, però la seva negació (és a dir, l’acceptació del marc territorial imposat per l’enemic) porta en si mateix l’essència de la derrota d’aquest procés i de les aspiracions d’una veritable independència popular i des de baix.

El 25 d’Abril seguirem anant a València a manifestar-nos i l’1 de Maig estarem les mateixes i moltes més a Tarragona per dir un cop més que amb capitalisme no hi ha vida digne, que no hi ha justícia, que no hi ha pobles lliures, que no hi ha dones lliures.

Perquè si deslliguem aquestes lluites mai entendrem per què els Mossos d’Esquadra són forces d’ocupació i mai estaran al nostre costat, per què la vaga de docent de les illes és la nostra vaga, per què cal seguir construint Casals i Ateneus, per què necessitem un sindicat d’Estudiants (SEPC) a totes les universitats dels Països Catalans i per què vivim en una pàtria tant petita que la somiem sencera.

 

Mark Aureli.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s