El Priorat, la resta són històries

La comarca del Priorat es troba entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, formada en l’actualitat per un total de 23 municipis, amb capital a Falset. El Priorat pràcticament mantingué, el 1987, la seva estructura comarcal aprovada el 1936; només en sortí, el 1990, el municipi de l’Arbolí, que passà al Baix Camp. El 2013, segons l’Idescat,la comarca tenia una població de 9.869 habitants, amb una superfície de 498,60 km2.

Històricament, l’economia de la comarca ha estat centrada en el primer sector, concretament en l’agricultura, sempre amb unes característiques molt concretes i determinades per la geografia de l’indret. Perquè el Priorat és una comarca muntanyosa i amb un relleu accidentat, el que fa que els conreus extensius no en siguin majoritaris ni molt menys i s’opti per produccions intensives que, malgrat anomenar-se així, tampoc són res de l’altre món a nivell de quantitat, però sí que ho són (de l’altre món) a nivell de qualitat. La comarca és coneguda per la seva producció vinícola sobretot (actualment amb dues DO, la Priorat i la Montsant), però també per l’oli (sobretot Siurana), tot i que també s’hi produeixen fruits secs com ametlles i avellanes; i hortalisses destinades en la seva major part a l’autoconsum, tot i que no només.

El regadiu bàsicament es dóna a partir del pantà dels Guiamets i el pantà de Siurana, tot i que aquest segon majoritàriament aporta les seves aigües al Baix Camp. El riu Siurana travessa la comarca i els barrancs i petits afluents que té són la base del poc regadiu que hi ha al Priorat.

Aquesta base agrícola no treu que durant la segona meitat del sgle XX també arrelés una incipient indústria tèxtil que funcionava a través d’alguna fàbrica i molts tallers. Avui, aquesta indústria, que tenia una mà d’obra bàsicament femenina, pràcticament ha desaparegut. En el seu lloc, però, s’han instal·lat algunes empreses del metall, sobretot a la capital, i s’ha fet una aposta seriosa i sense manies per l’anoment “turisme de qualitat”, que no té una incidència important en el paisatge propi ni en l’estructura urbanística de les poblacions.

La tria turística també té molt a veure amb la revaloració del conreu de la vinya esdevingut fa dues dècades a partir d’un reduït grup de productors que van optar per la qualitat i l’ampliació de les vendes als mercats internacionals. El vi, tot i que era el producte estrella de l’economia prioratina, havia anat perdent el seu valor econòmic de mercat sobretot al voltant de la segona meitat del segle XX. L’arribada de productors procedents de fora amb una visió sobre el mercat del vi de qualitat completament diferent a la que hi havia fins aleshores i la instal·lació a Falset de l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana (i posteriorment a Tarragona la Facultat d’Enologia de la URV) van ser determinants a l’hora de transformar el sector. I aquesta transformació va portar aparellada la possibilitat de no haver d’emigrar, l’única possibilitat que tenien les persones que volien sobreviure amb la seva feina. Entre l’any 1900 i el 1986, la comarca havia perdut més de la meitat de la seva població i tot i que la crisi demogràfica provocada per la Guerra del 36-39 va ser molt dura també va ser la resta continuada de persones que marxaven per treballar assalariadament a la gran indústria dels voltants de Barcelona ja als anys seixanta i setanta del segle XX.

L’objectiu de marxar

Si als anys 80 del segle XX, la majoria de jovent de la comarca tenia com a únic objectiu marxar a fora a buscar-se la vida, a estudiar o a treballar en altres indrets geogràfics, l’establiment de cellers privats que van garantir una feina estable i continuada a molts d’aquests joves va propiciar que des de fa pràcticament vint anys la comarca estabilitzés la seva població, una població que anava minvant a poc a poc sobretot en la part de la piràmide poblecional que va dels 18 als 45 anys, precisament el sector més dinàmic. Les àvies i els avis es mantenien en el territori i passaven a ser, en molts casos, els autèntics sostenidors de l’economia familiar gràcies als diners procedents de les jubilacions. Les collites de raïm no asseguraven la vida a qui en tenia i molts camps van ser abandonats, moltes produccions es van passar a vendre a grans productors com les Bodegues Torres i l’objectiu bàsic era la susbsistència.

La situació dels productes prioratins relacionats amb la vinya en els mercats internacionals, alhora, va provocar un procés curiós si el comparem amb el que es va viure a finals del segle XIX i principis del XX. En aquell moment, les pageses i pagesos es van unir per establir preus de venda comuns davant els comerciants francesos que els compraven la matèria prima per fer-ne alcohol. El model cooperatiu va néixer amb una força increible i es va estendre per tota la comarca. El treball cooperatiu es va convertir en la norma general en un espai territorial on el caciquisme existia i era norma fins aleshores. Les cooperatives no van ser nomes de producció (la de Marçà-Falset ha complert el cent aniversari fa un any escàs) sinó que van arribar a totes les esferes de la vida i cooperatives com El Porvenir de Falset van substituir el món capitalista clàssic fins que el 1939 la dominació va tornar al seu lloc els amos i els altres, que com sempre érem majoria.

Si aleshores la cooperativització va ser la norma, ara, en aquests darrers vint o vint-i-cinc anys, la norma ha estat la conversió dels pagesos en assalariats. Això ha fet que molts treballadors i treballadores es beneficiessin de les conquestes socials que el moviment obrer havia aconseguit fins a aquest moment. Ara, però, quan la crisis capitalista fa tancar moltes d’aquestes empreses, hi ha gent que es troba al carrer sense pràcticament cap possibilitat de trobar feina i alguns, a més, sense terres, ja que les van vendre a la mateixa empresa per a qui treballaven. Tot i que s’han mantingut les cooperatives creades a principis del XX i finals del XIX, podem afirmar que el model majoritari d’aquesta revolució del vi ha estat l’empresa amb treballadors assalariats no propietaris dels mitjans de producció ni de les terres que conreaven.

Turisme i producció de qualitat

Aquest turisme ”de qualitat” de què he parlat abans s’ha aconseguit potenciar junt amb una decidida defensa del paisatge assumida per amplíssimes capes de la població prioratina. La Generalitat de Jordi Pujol va establir la possibilitat de colgar totes les muntanyes del Priorat de centrals eòliques i de fet alguns projectes com el de Pradell i la Torre de Fontaubella es van tirar endavant, però va ser la decidia oposició a les desenes de projectes que hi havia (i per tant centenars i centenars d’aerogeneradors acompanyats de línies d’alta tensió per evaquar l’electricitat travessant la comarca en totes direccions) la que va aconseguir aturar-los en un moment en què les mobilitzacions ciutadanes van unir la lluita contra una central d’Enron a Móra la Nova, la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional i la lluita contra el pla d’instauració de l’energia eòlica a Catalunya. A la comarca, la lluita va anar a càrrec de moltíssima gent reunida al voltant de la Plataforma de Defensa del Patrimoni Natural del Priorat. Aquesta lluita va portar aparellada una revalorització del paisatge fins al punt que avui en dia existeix la proposta de posar el paisatge prioratí sota l’empara de la Unesco.

Aquesta aposta pel turisme ha fet que sortissin arreu cases rurals, hotelets, restaurants i es generessin molts llocs de treball relacionats amb tot aquest món. Tot i que no de forma general, la majoria d’aquests establiments responen a propostes de tipus familiar amb pocs assalariats en general, tot i que també n’hi ha, és clar.

És evident que aquest article d’aproximació al Priorat està mancat de moltes dades però ja partia del fet que, en tractar-se d’un espai reduït no em podia estendre massa. En tot cas, com sempre, per conpeixer un territori i la seva gent el millor és anar-hi o viure-hi. La resta són històries.

Jordi Martí Font

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s