La feina de sapa de l’OTAN sota els peus d’Ucraïna

D’ençà que va desaparèixer la Unió Soviètica i Ucraïna proclamà la seva independència, l’objectiu de l’OTAN ha estat convertir aquesta república
exsoviètica en membre de l’aliança atlàntica. I a poc a poc va teixint una xarxa de relacions personals, a les que agrega una sèrie de tractats oficials. Manlio Dinucci observa que el cop d’Estat de febrer de 2014 és el punt culminant de 22 anys de preparatius.
«¡Cavares bé, vell talp!» Així descrivia Karl Marx el treball de preparació de la revolució a mitjans del segle XIX. La mateixa imatge podria servir avui, en sentit contrari, per a descriure l’operació de l’OTAN a Ucraïna.
Aquesta operació comença el 1991 quan, després de la dissolució del Pacte de Varsòvia, també es dissol la Unió Soviètica. On hi havia un sol Estat, n’apareixen 15. Ucraïna és un d’ells.
Estats Units i els seus aliats europeus comencen a maniobrar immediatament per treure el millor avantatge possible partint de la nova situació geopolítica.
El 1999, l’OTAN recorre a la guerra per a demolir la República Federal de Iugoslàvia, Estat que hauria pogut obstaculitzar la nova expansió cap a l’est, i absorbeix els primers països de l’antic Pacte de Varsòvia: Polònia, República Txeca i Hongria. Més tard, el 2004 i 2009, l’OTAN s’estén a Estònia,
Letònia, Lituània (tres repúbliques exsoviètiques) així com Bulgària, Romania, Eslovàquia i Croàcia (dues repúbliques exiugoslaves) i Albània.
Ucraïna, barrera de 600.000 quilòmetres quadrats entre l’OTAN i Rússia, travessada a més pels corredors energètics entre Rússia i la Unió Europea, es manté autònoma.
Però entra al «Consell de Cooperació Nordatlàntic» i, el 1994, s’incorpora a l’«Associació per a la Pau» i participa fins i tot de les «operacions de pau» als Balcans.
El 2002 s’adopta el «Pla d’Acció OTAN-Ucraïna» i el president Kuchma anuncia la seva intenció de passar a formar part de l’OTAN. El 2005, a l’escalfor de la «revolució taronja», el president Yushchenko és convidat a la cimera de l’OTAN a Brussel·les. Immediatament després s’inicia un «intens diàleg sobre l’aspiració d’Ucraïna a convertir-se en membre de l’OTAN» i, el 2008, la cimera de Bucarest dóna llum verda a la seva incorporació.
EL 2009, Kíev signa un acord que permet el trànsit terrestre per Ucraïna de l’abastiment destinat a les forces de l’OTAN a Afganistan. La incorporació d’Ucraïna a l’OTAN ja sembla segura però, el 2010, el president recentment electe Viktor Yanokovich anuncia que, encara que manté la cooperació, l’entrada a la Unió Europea no figura a l’agenda del seu govern.
Tanmateix, per aquelles dates l’OTAN ja havia aconseguit crear una xarxa de relacions en el si de les forces armades ucraïneses. Fa anys que diversos oficials d’alt rang reben -al Col·legi de Defensa de l’OTAN,a Roma i Oberammergau (Alemanya)- cursos sobre la integració de les forces armades ucraïneses a l’aliança atlàntica. En aquest marc s’inserta la creació, a l’Acadèmia militar ucraïnesa, d’una nova «facultat multinacional», amb professors de l’OTAN.
També està notablement desenvolupada la cooperació tecnicocientífica en matèria d’armament per a facilitar la participació de les forces armades d’Ucraïna en «operacions de pau conjuntes» sota l’ègida de l’OTAN.
A més, com «molts ucraïnesos manquen d’informació sobre el paper de l’OTAN i els objectius de l’aliança [atlàntica] i el que tenen present
són els estereotips obsolets de la guerra freda», l’OTAN va crear a Kíev un Cetre d’Informació que organitza reunions i seminaris, incloent-hi visites de «representants de la societat civil» al seu quarter general a Brussel·les.
És evident que el que es pot veure està lluny de ser l’únic que existeix, així que l’OTAN té en els mitjans militars i civils ucraïnesos una xarxa de contactes molt més extensa del que sembla.
Així ho confirma el to d’ordeno i mano que va utilitzar el secretari general de l’OTAN, el 20 de febrer de 2014, quan es va dirigir a les forces armades ucraïneses advertint-les que devien «mantenir-se neutrals», ja que un altre tipus d’actitud tindria «greus conseqüències negatives per a les nostres
relacions».
L’OTAN se sent ara mateix segura del fet que podrà donar un nou pas en el seu avanç cap a l’est, absorbint almenys la meitat d’Ucraïna, mentre prossegueix la seva campanya contra «els estereotips obsolets de la guerra freda».

Manlio Dinucci

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s