Entrevista escrita a Laia Estrada: militant de la CUP de Tarragona.

  • P. ¿Cómo militante de un espacio del campo popular que importancia le asignas a la participación en los procesos electorales en una democracia burguesa. Que ventajas y límites le confieres a la actividad institucional?
  • R. Quan pertanys a un moviment vertebrat i coordinat, la importància que cal atorgar al front institucional ha de ser la mateixa que li assignes a la participació a la resta de fronts del moviment (juvenil, sindical, feminista,…). No se li pot atorgar major importància que a la resta, però també seria un error obviar la que té.
    Els avantatges estan clars: l’activitat institucional és un altaveu per a l’esquerra independentista i per a l’esquerra anticapitalista.
    Et permet fer arribar el teu missatge, com a moviment, a molta més gent. Això és així perquè, malauradament, dins de la invisibilització a la que ens tenen acostumades els mitjans de comunicació, se li atorga molt més protagonisme a un partit polític que a una organització política que es manté fora de l’àmbit institucional.
    Les limitacions són moltes. Des d’un punt de vista municipalista, que és la veritable essència de les CUP, l’activitat institucional no servirà per a una transformació real fins que el carrer bulli, estigui organitzat i ho exigeixi. És a dir, ara per ara, amb les pròpies limitacions de l’administració municipal, des dels Ajuntaments poca cosa es pot fer més enllà d’impulsar algunes mocions que puguin millorar una miqueta el dia a dia de la gent i obrir debats que són tabú a les institucions. Per a impulsar accions veritablement transformadores com són fórmules de participació ciutadanes que serveixin perquè la població prengui decisions vinculants i amb regularitat, una gestió dels pressupostos que posi l’accent en les necessitats de les persones, el no pagament del deute, etc. Per prendre aquest tipus de decisions que sí que són determinants, et cal una majoria als consistoris, i perquè una candidatura com la CUP tingui aquesta majoria, el moviment ha d’esdevenir hegemònic i la unitat popular ha de ser una realitat que faci tremolar els ciments neoliberals. Per tant, la lluita es guanya al carrer, i la guanyen els sindicats combatius, les assemblees feministes, de joves, d’estudiants,… i el carrer, de manera organitzada, irromp a les institucions i se les fa seva seva. Només així és possible garantir que la burocràcia institucional no esmicoli el projecte revolucionari.
    Ara per ara, la CUP és un mitjà més, necessari, tan imprescindible com la resta d’organitzacions, però en cap cas determinant.
  • P. 2.- ¿Al interior de las CUPs, tu postura con respecto a la actividad electoral-institucional cuenta con un consenso mayoritario?
  • R. Dins de les CUP, malgrat compartir el marc ideològic, hi ha diferents concepcions i sovint ens trobem amb debats que no compten amb consensos majoritaris.
    Les diferències, penso, rauen en apostes estratègiques diferents, però en cap cas es tracta de contradiccions irresolubles. Els nuclis locals de les CUP són diversos i, dins de les pròpies assemblees també hi ha diversitat, ara per ara, aquestes diferències formen part de l’heterogeneïtat i, tot i que a vegades poden representar obstacles per avançar, les prefereixo mil vegades abans que caure en els dogmatismes i dirigismes que caracteritzen els partits clàssics.
    Per posar un exemple d’aquestes diferències: és de sobres conegut el fet que a les darrers autonòmiques, gran part de l’organització no vèiem clar el fet de presentar-nos-hi… En aquest cas, penso que va ser un encert. El mateix encert que no presentar-nos a les autonòmiques del 2010, quan la votació també va ser molt ajustada.
    Tanmateix, no crec que les diferències internes de la CUP siguin majors que les que podem trobar en qualsevol organització de l’esquerra independentista i anticapitalista, i penso que la manera d’encarar-ho és, enlloc de caure en lluites fraticides, és trobar un consens en l’aposta estratègica del moviment.
  • P. 3.- ¿Qué consideraciones y/o reflexiones te surgen frente al llamamiento que esta haciendo Bildu, parte importante dentro de la Izquierda Abertzale, a conformar con fuerzas independentistas, entre ellas las CUPS y otras izquierdas radicales del resto del estado español, una candidatura unitaria para presentar en las elecciones europeas a realizarse el próximo 25 de mayo?
  • R. Penso que les formes i el contingut de la crida que ens ha fet Bildu s’explica pels seus interessos i les seves dinàmiques internes, però més important que això és quina és l’aposta de les CUP i del moviment. Nosaltres hem de tenir clar què volem i com ho volem, d’aquesta manera podrem encarar adientment les propostes que ens vinguin des de fora. En aquest cas, s’hauria d’haver impulsat un procés de debat profund amb l’esquerra independentista i anticapitalista, i respectar els propis acords a l’hora d’acceptar o rebutjar qualsevol proposta que ens arribi.
  • P. 4.- ¿Cómo se articulan las CUPs con el resto de las organizaciones políticas que conforman la Izquierda Independentista Catalana?
  • R. L’articulació pretén ser múltiple i fractal, però respectant les característiques del territori i respectant l’autonomia de cadascuna de les organitzacions. Als municipis hi ha una coordinació de les organitzacions que es troben en aquella localitat, o en funció de les particularitats,
    a vegades aquesta coordinació es fa a nivell comarcal. A la vegada, es dóna una coordinació intercomarcal, agrupant-nos en funció de unitats territorials reals, i no les administratives, l’Esquerra Independentista del Camp, o la de la Plana, en són exemples. Per últim, trobaríem l’articulació nacional, mitjançant la Taula de l’Esquerra Independentista.
    Aquesta múltiple coordinació atorga autonomia a les decisions que es prenen a les localitats i ens ajuda a combatre el centralisme, alhora que permet interactuar amb col·lectius de l’Esquerra Independentista que només actuen a nivell local o comarcal, però evidentment tot és més complex que aquest esquema, perquè constantment sorgeixen contradiccions. Per exemple, les organitzacions a vegades tenen directrius que xoquen amb les decisions que es prenen a nivell local o intercomarcal, o bé hem d’encarar ritmes desiguals o campanyes que no s’adeqüen a les realitats locals, etc.
    És evident que cal millorar l’articulació i vertebració del moviment, però també ho és el fet que som el moviment que compta amb major presència arreu dels Països Catalans. Tot i que tenim mancances a l’hora d’estructurar-nos a nivell nacional, les coordinacions locals són potents i efectives i són les que fan possible que ressoni un mateix lema a Alacant, a Tortosa i a Mallorca.
  • P. 5.- ¿Puedes señalar, según tú, las coincidencias y diferencias que existen en lo propositivo y organizativo entre las CUPs y Endavant?
  • R. Les CUP i Endavant compartim el mateix marc ideològic: independència, socialisme i feminisme als Països Catalans, com la resta d’organitzacions del moviment. La forma organitzativa, també com la resta del moviment, és similar: les decisions es prenen de manera
    assembleària i hi ha una coordinació entre tots els nuclis locals i comarcals.
    Les diferències que trobem responen al paper de cada organització.
    Les CUP són la candidatura del moviment, per tant és una sectorial, i endavant és una organització política transversal, en el sentit oposat a les organitzacions sectorials.
  • P. 6.- La propuesta política y las pautas programáticas de las CUP, entendemos, son muy similares y parecen también interpelar a los mismos sectores que lo hacen otras fuerzas como ser ICV, Izquierda Anticapitalista y la monja Fourcade y el economista Olivera.
    ¿Puedes señalarnos, si las hay, que los diferencian? Y, de no haberlas: ¿Por qué no son una unidad?
  • R. No crec que tinguem masses coses en comú amb ICV, que és un partit que ha renunciat fa dècades a transformar la societat… Les CUP, la CUP, és una candidatura revolucionària, que s’entén a si mateixa com una eina i no com un fi. El discurs i l’estètica d’ICV cada vegada intenta imitar d’una forma més descarada el de la CUP arran de la nostra entrada al Parlament, però un discurs revolucionari desvinculat de la pràctica no és res més que xarlataneria i màrqueting electoralista.
    A les CUP ens avala la nostra pràctica diària i la del conjunt del moviment. Quan defensem la salut com un dret fonamental i no com una mercaderia, per exemple, ho fem des dels grups de treball, i no des de les poltrones. Quan defensem el dret a l’habitatge, ho fem des de les assemblees de la PAH i des de les okupacions. Quan defensem la llengua catalana, ho fem des de la materialització dels correllengües…
    A banda d’això, la diferència fonamental entre les CUP i la resta de grups que esmentes és que nosaltres pertanyem a un moviment ampli, vertebrat i arrelat arreu dels Països Catalans. I com a moviment som els Casals i Ateneus Populars, les assembles de joves d’Arran, els nuclis del SEPC a IES i universitats, els nuclis de treballadors i treballadores de la COS, els nuclis d’Endavant i l’MDT, Alerta Solidària, les assemblees feministes i els col·lectius locals de l’Esquerra Independentista.
  • P. 7.- ¿Que propuestas de participación tienen las CUPs ante la convocatoria a la consulta soberanistas convocada por Mas y apoyada en el parlamento por ustedes?
  • R. Les CUP, com no podia ser d’altra manera, hem iniciat una campanya conjunta amb les organitzacions de l’Esquerra Independentista amb el lema “Independència per canviar-ho tot”, amb l’objectiu central –com portem perseguint des de fa dècades- de mostrar la independència com un mitjà de les classes populars d’arreu dels Països Catalans, que permeti l’inici d’un procés constituent que empoderi el poble per tal de decidir quin és el model d’Estat en el qual volem viure.
  • P. 8.- ¿Cómo imaginas el día después de la consulta soberanista?
  • R. Igual que el dia abans de la consulta, igual que avui o demà. La consulta, si es fa, no és el punt de partida de res. Caldrà seguir lluitant per la independència dels Països Catalans, per una veritable independència (i no només una redefinició de les fronteres administratives), pel repartiment dels treballs i la riquesa, pels drets dels treballadors i treballadores, per la igualtat de gènere i les llibertats sexuals, pel respecte al medi ambient, per una educació pública de qualitat, per una sanitat pública, universal i de qualitat, per l’accés a l’habitatge per a tothom, perquè els drets de les persones siguin el centre de les decisions polítiques. Caldrà seguir lluitant, per tant, contra l’ofensiva neoliberal de la troika, per la solidaritat internacional amb tots els pobles oprimits, etc.
  • P. 9.- ¿Y si no se efectuaran?
  • R. Això és el més probable que passi… tanmateix la resposta és la mateixa que abans: lluitant, lluitant i lluitant.
  • P. 10.- ¿Con qué grado de madurez política, según tú, se encuentran las CUPS para enfrentar este proceso soberanista?
  • R. No podem entendre el grau de maduresa de la CUP d’una forma aïllada, sinó analitzant l’estat de totes les lluites populars que s’estan desenvolupant de forma creixent arreu dels Països Catalans.
    Si bé estem en el millor moment de la nostra història com a moviment i com a poble, hem de reconèixer que tenim moltes mancances, però no podem caure en els errors del passat de voler avantposar la situació interna de les organitzacions a l’adveniment dels canvis i la transformació social. Malhauradament, podríem estar molt millor i gaudir d’unes estructures molt més fortes i d’una hegemonia que permetés socialitzar encara més el nostre discurs alliberador, però això mai pot ser una excusa per negar al nostre poble avançar cap a majors quotes de llibertat
    i democràcia.
    És evident que no som nosaltres qui marquem el ritme ni les característiques d’aquest procés, però seria un error mantenir-nos-en al marge, perquè estaríem facilitant que el discurs de la burgesia catalana s’apropiés, en tan sols uns anys, d’una lluita que l’Esquerra Independentista
    vam engegar fa dècades.
    En la meva opinió, la clau és entendre el procés sobiranista actual com a quelcom paral·lel al nostre propi projecte, que engloba la totalitat
    dels Països Catalans, i entén la independència com a sobirania total i absoluta del poble envers el seu país i la seva vida. Per tant, som i serem presents en aquest procés per a bastir-lo de contingut revolucionari, per a recordar que la burgesia catalana també ens roba, i que el país no s’acaba a Alcanar ni a Portbou, però sense deixar d’avançar en el nostre propi projecte polític, incorporant-hi a més sectors de les classes populars i a més organitzacions de l’esquerra anticapitalista.
  • P. 11.- ¿Te ves cabeza de lista en las elecciones municipales del 2015?
  • R. No més que qualsevol dels meus companys i companyes. A diferència dels partits institucionals, a les CUP les persones no es presenten per ser caps de llista d’unes eleccions, sinó que és l’assemblea qui proposa quines han de ser aquestes persones, així com són les persones que participen en les lluites populars qui ho ratifiquen.
    Per tant, quan arribi el moment, de ben segur les persones que participem a les assemblees sabrem decidir quines són les persones més adequades per ocupar aquests llocs, igual que sabem decidir quines persones hem de ser les responsables de desenvolupar cadascuna de les responsabilitats que assumim col·lectivament.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s