DONES REPRESSIO I LLUITA

El control social, la repressió o la coerció legal són recursos de la violència d’Estat creats per a la perpetuació del sistema i la deslegitimació de les veus crítiques.
El control social engloba tots aquells mitjans d’intervenció que empra una col·lectivitat per a conformar els seus membres a unes regles comunes, impedir o desanimar comportaments desviats i reconstruir les condicions de consens. La repressió consisteix en l’ús de mecanismes de control i de sanció de conductes que el poder establert  qualifica com “desviades” i engloba un ampli ventall d’actuacions des de la violència física o psicològica fins el dirigisme de les conductes públiques o privades. La coerció legal, en la que estem immersos i immerses actualment, apareix quan l’Estat manté l’ordre a través d’un monopoli de l’ús de la força i que a més és aplicat per institucions especialitzades:
l’ordenament jurídic en el marc normatiu, la política en la funció dissuasòria – repressiva, els tribunals i el sistema penitenciari.

En els estudis sobre els diferents tipus de repressió, les dones han estat generalment invisibilitzades, principalment per la falta d’atenció a les seves activitats polítiques, com passa, per exemple, en el tractament fet sobre la repressió franquista, de la qual és difícil trobar registres. L’absència d’estudis al voltant de la repressió vers les dones es pot explicar, en part, per l’èxit de les polítiques dels sistemes capitalistes i patriarcals dirigides a recloure les dones en l’àmbit domèstic, negant-los-hi qualsevol tipus de protagonisme en l’espai públic i, perpetuant, així, el propi sistema d’opressió.
Un dels objectius centrals de la repressió és la socialització en el temor a la desobediència, el respecte a l’autoritat omnipresent, sobre la base d’una “atemorització” intensa amb conseqüències de llarga durada en les mentalitats de les vençudes. El franquisme va desplegar contra la població femenina formes de repressió específiques investides d’una dimensió moral i purificadora que hem anat arrossegant fins a l’actualitat. Les dones seran humiliades públicament pel seu comportament social i moralment desviat, però també seran violades i vexades en els diferents espais de la xarxa penitenciària en un intent de corregir i castigar la seva activitat immoral com a dones.Com a herència del franquisme, veiem com les dones dels moviments socials actuals presenten una dualitat a l’hora de patir repressió ja que per una banda se’ns reprèn haver realitzat una tasca no considerada legítima en la societat, i per l’altra, se’ns reprèn, encara, haver sortit del comportament correcte, bondadós i submís associat al gènere femení. La dissidència i la crítica encara ara són valors associats al gènere masculí, però no podem oblidar que per assolir el model de vida lliure de totes opressions i en les que totes les persones siguin iguals, homes i dones hem de lluitar colze a colze. Sense les dones no hi haurà revolució!

Cau de Llunes
Assemblea Feminista
Revolucionària de Tarragona

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s