Per la llibertat de totes i tots

Aquest mes celebrem el vuit de març, Dia Internacional de la Dona. Lluny de les mitologies a què estem acostumats, aquesta festivitat se celebrava en unes o altres dates des de 1908 en diferents ciutats dels EEUU per a exigir el dret a vot de les dones. A la vella Europa no va començar a celebrar-se fins al 1911, com a forma de reivindicar la igualtat de drets per a homes i dones, incloent-hi el dret a vot però també la lluita contra la discriminació per sexe. A Europa el missatge adquireix pes, de fet, en revolucionàries com Clara Zetkin que van ser qui més lluitaren per la instauració d’aquest dia a Alemania. La celebració del dia de la dona es va començar a estendre cada vegada per més països, però potser en cap va tenir l’efecte del 8 de març de 1917 rus, quan les dones que es manifestaven contra la injustícia que promovia la I Guerra Mundial i la fam, resultaren ser l’inici de la Revolució de Febrer, que va forçar l’abdicació del tsar Nicolas II, acabà amb la dinastia dels Romanov i preparà el camí per a la Revolució d’Octubre. Més tard aquesta data seria l’escollida a l’URSS per a celebrar oficialment el dia de la dona treballadora, gràcies a una altra revolucionària, Alexandra Kollontaï.
Estem tan acostumades a ser invisibles que sembla que és excepcional que les dones vagin pel món liderant lluites i provocant abdicacions. No obstant les dones sempre han estat al centre del remolí. Sempre, al llarg de tota la història i en les pitjors condicions hi ha hagut dones que han pres consciència de la seva opressió i s’han rebel·lat contra ella. Des de les que van trobar els mètodes per a accedir a l’educació i a la cultura fins a les que van baixar a les trinxeres, des de les que decidiren decidir sobre els seus cossos a les que ’enfrontaren al feixisme mentre lluitaven contra la doble moral. Sense saber res de les seves predecessores, ni dels intents de rebel·lió anteriors, ni de les passes avançades i posteriorment retrocedides, les dones sempre han trobat, a tot els llocs del món, maneres d’alliberar-se.
I continuem en aquest procés, cent anys després que els primers 8 de març es comencessin a celebrar. L’alliberació de la dona ha donat passes gegantines, hem après moltes formes i les causes de la nostra específica opressió de gènere i de la forma d’eradicar-les. I en la nostra lluita, hem aconseguit anar a la fàbrica com obreres, a l’hospital com metgesses, als jutjats com advocades, hem aconseguit parlar en públic i defensar les nostres opinions enfront dels nostres propis companys, hem aconseguit explicar la nostra pròpia història i hem aconseguit la llei de l’avortament, encara que sigui parcial i ara l’hàgim de tornar a lluitar. Hem aconseguit una parcial llibertat sobre la nostra sexualitat.
Són totes victòries parcials, perquè seguim cobrant menys, patint la violència de gènere, accedint menys als espais de decisió polítics, treballant més gratis a casa… Però fins i tot així són victòries que ens han demostrat la nostra força, callada durant mil·lennis.
En el nostre camí també hem comès errors que ens han permès aprendre. Hem après que ningú lluitarà per nosaltres i al mateix temps, hem après què succeeix quan la lluita antipatriarcal es deslliga d’altres lluites, com la lluita de classe o antiimperialista, encara que el debat sigui dur i complex. I hem après que per a poder dur a terme un debat fructífer i no perdre completament els nostres objectius en un marasme de lluites és necessari guardar els nostres espais, que és el mateix que dir guardar la nostra independència.
Ser conscients d’aquestes lluites ens ha ensenyat a no caure en el victimisme i a saber-nos opressores d’altres grups: ens hem reconegut diferents i contradictòries. I hem après que per a no perdre el nord la reflexió teòrica sempre ha d’anar acompanyada de la pràctica. Alguns dels nostres errors han estat greus, però tots ens han nodrit, ens han fet més sàvies i més lliures. Tot i, o gràcies a ells, hem aconseguit avançar.
En aquests temps que planen amenaçadors però carregats de promeses, el futur és nostre si no oblidem el nostre passat i no renunciem a revisar-lo críticament. Pel valor tan positiu i necessari que li donem a la crítica constructiva, a Espineta amb Caragolins ens llencem al debat feminista, des del profund reconeixement pels avenços que ha suposat aquest moviment.

Per això, en honor a aquest Vuit de març, dia de la dona treballadora, hem decidit incloure diversos articles que se centren en aquesta lluita que és la nostra. Per la llibertat de totes i tots: visca la lluita antipatriarcal!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s