Cap repressió sense resposta

La llibertat d’expressió. Manifestar-se. Fer vaga. Són drets socialment acceptats, inqüestionables dins de les esferes de la política convencional, innegables ens els mitjans de comunicació, apresos des que anem a l’escola…
El que no ens ensenyen mai és que si aquesta lliberta és per qüestionar el sistema establert, plantejant així, alternatives al marge del capitalisme i el patriarcat, tot posant sobre la taula les contradiccions i opressions de la societat anomenada moderna; seran subtil, perversa i premeditadament reprimits.
La repressió dels i les activistes dels moviments socials és una eina clau de l’estat i del sistema capitalista per controlar,  deslegitimar, desgastar i esprémer econòmicament totes aquelles organitzacions polítiques amb veu dissident. Així doncs, existeixen fitxers policials amb dades de cadascuna d’aquestes persones (obtingudes i emmagatzemades il·legalment), acusacions a dit, multes indiscriminades i quantioses, detencions i identificacions improcedents, lesions a cop de porra, confiscacions incomprensibles, hores al calabós i un llarg etcètera. Aquesta estratègia s’emfatitza en situació de crisi, ja que apareixen més veus discordants, es fan més intenses les pràctiques revolucionàries i es manifesten de manera més evident les contradiccions delsistema.
I és en aquesta situació de crisi econòmica que s’han efectuat una gran quantitat de reformes estructurals amb un únic objectiu: potenciar les polítiques neoliberals i mantenir l’estatus quo de les classes dominants. Les reformes educatives, la reforma de la seguretat social, la reforma de l’estatut dels treballadors, entre moltes d’altres, només son algun dels exemples d’aquesta onada involucionista, que evidentment ha d’anar recolzada per un enduriment del sistema repressiu per tal de reduir al màxim les possibilitats de revoltar-se contra les retallades contínues en els nostres drets polítics i socials, per això, les reformes retrògrades s’aplicaran també sobre el Codi Penal, la Llei d’Enjudiciament Criminal i l’actual Llei 1/1992 de Protecció de la Seguretat Ciutadana.
Acampades, Vagues Generals, encerclades al Parlament i marees ciutadanes sortint a manifestar-se són indubtablement una  conseqüència de la crisi, una explosió de la ràbia social amb diferents intensitats que l’avantprojecte de reforma de codi penal pretén perseguir incloent-hi accions que anteriorment no eren considerades delictives, o bé ampliant-ne el marge de la pena amb la qual poden ser castigades esdevenint del tot desproporcionades. Un clar exemple d’aquesta estratègia el veiem amb la modificació del delicte de desordres públics incrementant la pena aplicable fins als 6 anys de presó, equiparant d’aquesta manera la condemna per dues conductes diferents, resistència i atemptat (sense que aquesta última porti implícita la necessitat d’una acció), per altra banda, algunes de les conductes que fins ara eren faltes, no podent comportar per tant pena de presó, passarien a ser delictes o bé a ser sancionades administrativament amb multes de quantia molt més elevada que les actuals, entre d’altres aspectes. Com a novetat també ens trobem que es castigarà a qui difongui per qualsevol mitjà proclames a favor de cometre

accions que comportin els delictes anteriors, o el que és més greu, reforcin la idea de dur-les a terme, aquests delictes d’opinió  podrien ser castigats amb penes de fins a un any de presó, és a dir es castigarà la llibertat d’expressió de la població.

Com a exemples pràctics el que suposarà l’aprovació de la futura Llei de seguretat ciutadana, trobem que no es podrà acampar a les places, no es podran penjar pancartes als balcons ni als edificis, no es podrà acompanyar les víctimes d’un desnonament, no es podran posar paradetes de difusió o recollida de signatures, no es podran fer reunions en espais públics, i moltes altres coses més, totes elles sumades a la presumpció de veracitat dels agents policials (i a un increment brutal de les taxes judicials en cas de  voler-ho recórrer).
Fa molts anys que els poders polítics s’escarrassen per explicar-nos i fer-nos entendre que el capitalisme és l’única alternativa, però després de les massives reivindicacions que han tingut lloc en els últims temps al nostre país, han vist que no hi ha justificació possible, que enfront d’aquest sistema que ens ofega cada cop més, la ciutadania hem començat a construir alternatives i a defensar-les des de l’acció col·lectiva i l’organització popular, és per això, que davant la nostra acció, la seva reacció serà cada cop més contundent, endurint les penes i volent eliminar totes les possibilitats de resposta, és per això que cal ser conscients d’allò que ens espera i estar alerta per poder-hi fer front. En aquests moments més que mai cal afirmar que les mesures repressives no aturaran la nostra resposta davant de qualsevol mesura injusta aprovada sense tenir en compte els interessos de la majoria de la població. Davant de cada retallada, una resposta. Davant de cada detenció, solidaritat.
 
Alerta Solidària
Tarragona, 17 de gener de 2014
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s